Recerca i Rescat
Els camins antics
del cervell humà
van a la por,
preocupació, ansietat
per defecte.
Ens preguntem llavors
sobre senyals pel sender,
les notes deixades.
Aquest carretera segonària per la
que viatgem tots
va cap a la mort.
Tot just entenem com
la gent alguna vegada tan viva
ara pot estar
ja anys i més anys morts.
Reflexiono sobre un tipus
perdut uns dies
Recerca i Rescat
el va trobar
Alguna vegada em va dir
que la poesia ens anima
i sosté després d'una tragèdia.
I per això, demano
Llum daurada en el camí
dels perduts, perquè nosaltres
estem perduts tots
de tant en tant.
Així que oracions
ens arriben, passi el que passi,
que tenim a gent que ens animi
per acabar rescatats i segurs
Aquí, amics, un rés, un súplica
per a vosaltres.
Jack Crimmins
Traduït per Rebecca del Rio
Si Fos La Lluna Fosca
És possible i, sí improbable
però mai es sap perquè la lluna
i també el mar tenen els propis indolis,
que això podria passar:
Si fos la lluna fosca plena d’ombre,
sortiria una mica només
per guinyar a la gent que
em busca al foscor ampli.
I si jo sigués la persona mirant-la
que diria? Que hi hagués vist un miracle
o que estigués somniant?
Que diria a mi mateixa? Una veritat?
Que sóc jo la lluna i faig el que
em dona la gana. Per anys planejava
sorprendre la gent per donar-li
un regal amagat.
Si fos una montanya amagada
per una boira, jo fingiria que
la gent mai havia caminat els meus
vessants, treuria tots els senders que
existeixen i els que haurien d'existir
en un futur que mai passaria.
Hi ha vegades que vull
ser un déu, no un Déu
Així podria com la lluna
fer el que em dona la gana.
Rebecca del Rio
escrit en català
Corre Foc
"L'infern és buit... i tots els diables són aquí:"
William Shakespeare, La Tempesta
Ens delectem i ballem als carrers
plena d'espurnes i foc. Els diables
Som aquí i què hi ha de l'infern? Està buit
per al vespre o la tarda
Hi ha dies i temps quan és
Més que necessari que alliberem
Als diables que portem a dins
En els pensaments, el cor i el cos
Els diables que hem amagat pels anys
Els remordiments, el ressentiments, la vergonya i
El seu germà, el més potent: La Por.
Aquests diables ens maten si no tenen
Lloc a ballar o mostrar les seves cares.
Requereixen el foc per cremar-se
El dol que ens causen els revolts violent
De caràcter dels altres i de nosaltres maitexes.
Es tornan boig i cruel. Ens enveneixen amb
Pors i denegació de la realitat
Fins a sortir en la fúria i crueltat.
Quan sortim als carrers, quan ballem
El acte ens dona moments sublims
Per sentir-nos alliberats si
No més per una tarde o una nit.
Que tal seria si fóssim a deixar
Als diables sortir a la llum?
Que tal si fóssim a nombrar-los
Amb els noms amagats per la ignorança
O la por?
Ah, així seria un alliberament complet.
Pugem llavor ballar sentint
Una vertadera alegria.
Rebecca del Rio
escric en catalá